L’osteopatia o medicina osteopàtica és una pràctica paramèdica considerada una pseudoteràpia desenvolupada per Andrew Taylor Still basada en la teoria que totes les malalties són causades per una pèrdua de la integritat estructural.

Segons els seus principis, per mitjà la manipulació del sistema múscul-esquelètic es poden guarir les afeccions d’òrgans vitals o malalties, ja que aquesta manipulació ajudaria a revitalitzar el regatge sanguini o tornar el grau de mobilitat normal a l’articulació malmesa i per tant al guariment del pacient.

La osteopatia tracta al pacient de manera global. Te en compte els diferents teixits que formen l’organisme (aparell locomotor, vesceres, crani) i basant-se en l’anatomia, la fisiologia i el diagnòstic funcional, busca l’origen del dolor. L’objectiu no és tractar els símptomes sinó que busca l’origen del dolor, aplica tècniques normalizadores per a que sigui el cos el que troba l’equilibri. (Autorregulació).

 

En quines situacions està indicada l’Osteopatia?

Al ser un tractament holístic s’engloba el tractament de l’estructura, les vesceres i el crani. Podent abordar així diferents patologies:

ESTRUCTURAL: aparell locomotor (cervicàlgies, neuràlgies, tortícolis, dorsàlgies, lumbàlgies, ciàtiques i, en general, neuràlgies d’origen vertebral o síndromes compressius perifèrics), o al nivell del tronc, regió costal, així com dolors en els membres superiors o inferiors (seqüeles de traumatismes, esquinços, tendinopaties, etc.).

CRANEAL: cefalees i síndromes migranyosos, vertígens, ATM.

VISCERAL: trastorns digestius funcionals, i igualment dels sistemes cardiorrespiratori, circulatori, ginecològic.

Osteopatia